Del dispar al revelat: com funciona el procés.
Tens una càmera fotogràfica analògica rèflex o compacta que has comprat en un mercat de segona mà, per internet o en una botiga de fotografia de barri. O potser has agafat la càmera del teu pare o l’has heretat de la teva àvia. I ara què?
El primer és assegurar-se que funciona bé i que està en bon estat. Si la teva càmera és rèflex, obre la tapa posterior, desenrosca l’objectiu i neteja amb cura la lent frontal i posterior. Amb una camussa per a ulleres acostuma a ser suficient. També pots fer servir una pera d’aire o aire comprimit per eliminar motes de pols o brutícia. No hi bufis directament, ja que podries expulsar partícules de saliva!
Si la càmera és manual i t’ho permet, abans de col·locar la pel·lícula fes diverses proves de dispar amb diferents velocitats i diafragmes per assegurar-te que l’obturador obre correctament i que les diferents velocitats funcionen bé.
Col·loca una pila nova i comprova que el fotòmetre funciona correctament.
Fetes totes aquestes comprovacions —que semblen moltes, però tindràs llestes en només un quart d’hora—, arriba el moment de carregar un carret i començar a disparar.
A VM Foto venem diferents tipus de pel·lícula fotogràfica: negatiu en color, blanc i negre o diapositiva, tant en format 35 mm com en 120, i de marques com Kodak, Fuji, Cinestill, Ilford o Kentmere.
Per provar la càmera et recomanem una pel·lícula econòmica, com la clàssica Kodak Gold 200: una pel·lícula de sensibilitat mitjana, gra molt fi, gran nitidesa i una colorimetria càlida. També es ven en tripacks, ideals per estalviar una mica si penses continuar disparant.
Carrega el carret amb llum tènue i, abans de tancar la tapa posterior, assegura’t que el mecanisme d’arrossegament ha enganxat correctament la pel·lícula. Si tens dubtes sobre com fer-ho, aquí tens un tutorial de YouTube. També pots apropar-te al nostre laboratori i t’ajudarem encantats!
Ara arriba el moment de disparar i mostrar la teva creativitat: la part més divertida del procés. Això sí, si vols que les fotos quedin bé, revisa acuradament els ajustos de la teva càmera, especialment si és manual: ISO, velocitat d’obturació, diafragma, enfocament o flaix.
Pren-te el teu temps i no tinguis pressa. La fotografia analògica es cuina a foc lent: cal entrenar l’ull a poc a poc, i cada dispar té un cost.
Un cop hagis arribat al final del carret —normalment 24 o 36 exposicions—, no forcis la pel·lícula i rebobina-la correctament. Per fer-ho, has de prémer el petit botó que acostuma a trobar-se a la part inferior de la càmera i desbloquejar el mecanisme d’arrossegament; en cas contrari, podries trencar les perforacions de la pel·lícula.
Quan hagis acabat de rebobinar, obre la càmera amb llum tènue i extreu el rotlle. Si no n’estàs segur/a, porta-la al laboratori i el traurem a la cambra fosca per evitar velar la pel·lícula si no s’hagués rebobinat completament.
A partir d’aquí arriba la màgia del laboratori, on processarem el teu carret amb el mètode corresponent: negatiu color C-41, blanc i negre, diapositiva o cinema ECN-2.
El procés més habitual és el revelat C-41, l’estàndard per a pel·lícules negatives en color, que revela els negatius a 37,8 ºC. Aquest procés va néixer l’any 1972 de la mà de Kodak per unificar els diferents sistemes de revelat en color.
A VM Foto comptem amb dues processadores Noritsu per a aquest procés, amb les quals revelem els teus negatius en 24 o 48 hores amb la màxima qualitat i cura, garantint un resultat professional. Més de 25 anys d’experiència en el sector ens avalen.
Tinc dubtes sobre què demanar, quines opcions tinc?
L’opció més sol·licitada acostuma a ser el revelat + escàner digital, del qual parlem més extensament en aquest article (enllaç).
Una altra opció molt habitual són els packs analògics: revelat del negatiu + còpies en paper fotogràfic tradicional + escàner digital. Aquesta alternativa ha guanyat molt protagonisme en els darrers anys. Emporta’t les teves imatges en paper fotogràfic revelat químicament i conserva els teus records tal com es feia als anys 80 i 90!
Pots triar entre paper brillant o semimat, i amb marge blanc o sense marge.
Si el que vols és veure les imatges en petit abans de decidir què fer, també tens l’opció de fer un full de contactes —un clàssic de la fotografia tradicional— o sol·licitar únicament el revelat del negatiu.
