SERVEIS DE FOTOGRAFIA ANALÒGICA I DIGITAL A BARCELONALLIUREM EN 24-48HVENEM PEL·LÍCULA FOTOGRÀFICA

Exposicions Fotogràficas

Recolzant el talent artístic

A VM Foto sempre ens hem involucrat en l’art i la fotografia. Hem imprès infinitat d’exposicions al llarg dels anys, en diferents papers, mides i tipus de muntatge.

Escriu-nos per mail a vmfoto@vmfoto.com per demanar-nos un pressupost personalitzat i consulta sobre els descomptes que fem per exposicions.

Confia en l’experiència d’ VM Foto com a laboratori impressor de la teva exposició!

En aquesta secció de la web, pots veure algunes de les exposicions que hem realitzat durant aquests anys i gaudir amb deteniment de les obres exposades a través de la galeria.

Elise Corten

Warmer tan the Sun, Elise Corten (Festival Revela’t 2022)

Elise Corten

Aquesta sèrie fotogràfica, que continua en procés, documenta la mare d’Elise i la relació que manté amb ella. Tracta de mostrar-nos, a través de la narrativa fotogràfica, els diàlegs, moments d’intimitat i la gran proximitat amb el seu «model». L’artista utilitza la seva càmera com a pretext per redefinir el vincle matern. A partir dels seus rituals quotidians, mira a la seva mare tal com és, és a dir, una dona pel seu propi dret i no només una mare.

Les imatges mostren el desig que té una mare de revelar a la seva filla, una fotògrafa, els canvis físics i emocionals que està experimentant. El projecte és alhora personal i universal, ja que tots dos subjectes s’exposen entre ells, mentre la fotògrafa fa el mateix amb ella mateixa. Una relació íntima i sensual entre mare i filla es revela a través de la successió de retrats i bodegons.

La pràctica d’Elise Corten explora principalment els temes de la intimitat, identitat i memòria a través de projectes fotogràfics de llarga durada.

La seva obra s’ha pogut veure en diverses exposicions i publicacions internacionals, com ara Portrait of Humanity (Regne Unit), Hangar Photo Art Center (BE) i Helsinki Photo Festival (FI), entre d’altres.

Lucia Herrero

Tributo a la bata

Lucia Herrero

Aquest projecte rendeix homenatge a un tipus de dona molt específic. La “bata” és el vestit de treball que utilitza. Aquesta dona era la matriarca en una societat fortament patriarcal. Criada per a cuidar de la seva família, poques vegades pensava en els seus propis somnis. Parlem d’un grup poc representat i poc apreciat. Vull donar-li una veu i l’homenatge que es mereix. Aquest tipus de dona està en perill d’extinció, igual que la “bata”. A Espanya són la darrera generació. Les sessions de fotos de la sèrie són una aventura creativa on aquestes dones entren en un estat de joc sense ni tan sols adonar-se’n. Les retrato en els seus pobles, dins de les seves cases i llocs de treball. Trenquen les seves fortes rutines mentals i de temps. Es transformen i, a la vegada, transformen el seu entorn.

Crec en una zona màgica durant les nostres sessions en les que les “dones de bata” se senten lliures d’expressar la seva bogeria creativa. El projecte és en sí mateix una experiència d’apoderament. Aquest és el veritable homenatge i no només les imatges finals. La bata és el punt entorn al qual gira el meu estudi. A partir d’aquí, analitzo qüestions de gènere, canvis sociopolítics en la societat i paisatges humans. Aquestes dones han format part de la meva infància. La força i l’afecte són les qualitats que les defineixen. La meva generació ha estat criada per elles. Però nosaltres, les dones modernes, hem canviat els nostres rols. Cada pas endavant necessita una mirada cap enrere per a veure allò que estem deixant enrere i entendre cap a on volem anar. L’humor és un component important al meu treball. És la porta d’entrada per arribara diferents nivells d’interpretació. Per a aquest projecte documental vaig viatjar a un poble de l’Espanya profunda: Villarmienzo, perdut entre les planúries de blat i pràcticament deshabitat per la despoblació i l’èxode rural. Vaig convèncer a sis dones locals de 80 anys per a que es deixessin retratar per mi. Les vaig vestir amb les clàssiques “bates” i també vaig incloure algunes elegants dissenyades per mi. És un projecte documental a l’estil del que jo anomeno “Antropologia Fantàstica”. Aquest terme es refereix a la ciència de l’estudi del ser humà, barrejat amb una aproximació conceptual (fantàstica). Els personatges són reals però hi ha una intervenció des de l’exterior i cert nivell de participació i joc amb l’auto-representació. Aquí veiem el capítol u d’un projecte en curs,tot i que independent en sí mateix, ja que s’exhibeix i publica com una història consistent. L’estudi està destinat a créixer a través de diverses ubicacions geogràfiques, narrant diferents històries i experimentant a cada capítol un estil diferent de representació.

Lucía Herrero va estudiar Arquitectura, Fotografia i Teatre Físic. La seva obra fotogràfica ha guanyat premis internacionals i el seu estil en fotografia documental / artística ha interessat comissaris i editors de tot el món. Les imatges de Lucia s’exhibeixen a nivell internacional en museus, galeries i festivals de fotografia. Durant els darrers anys ha desenvolupat un enfocament de la fotografia documental anomenat per ella “Antropologia Fantàstica”. És una barreja entre ciències socials i intervenció artística. Retrata persones i cultures amb elements dramàtics i fantàstics.

M’hammed Kilito

Destiny (Festival Revela’t 2020)

M’hammed Kilito

Destí és un projecte fotogràfic que sorgeix d’una experiència personal. Quan érem nens, solíem jugar molt al futbol al barri on vaig créixer. Quan vam arribar a l’institut, ens vam separar. No obstant això, la història d’un amic proper em va deixar una profunda impressió. El seu pare va venir a veure’l un dia per explicar-li que ja no podia mantenir la família, li va demanar que abandonés l’escola i comencés a treballar com aprenent de carnisser.
El meu amic tenia 14 anys, i la seva elecció de professió i vida van quedar segellats pel determinisme socioeconòmic.

M’hammed Kilito (Marroc)
La feina del fotògraf M’hammed Kilito aborda qüestions relacionades amb la identitat cultural i la condició humana. És National Geographic Explorer i membre de l’African Photojournalism Database. Contribueix a Everyday Middle East and North Africa. La feina de M’hammed ha estat presentada en nombrosos països i publicada en diferents revistes arreu del món.

Zhou Hanshun

Frenetic City (Festival Revela’t 2020)

Zhou Hanshun

Destí és un projecte fotogràfic que sorgeix d’una experiència personal. Quan érem nens, solíem jugar molt al futbol al barri on vaig créixer. Quan vam arribar a l’institut, ens vam separar. No obstant això, la història d’un amic proper em va deixar una profunda impressió. El seu pare va venir a veure’l un dia per explicar-li que ja no podia mantenir la família, li va demanar que abandonés l’escola i comencés a treballar com aprenent de carnisser.
El meu amic tenia 14 anys, i la seva elecció de professió i vida van quedar segellats pel determinisme socioeconòmic.

M’hammed Kilito (Marroc)
La feina del fotògraf M’hammed Kilito aborda qüestions relacionades amb la identitat cultural i la condició humana. És National Geographic Explorer i membre de l’African Photojournalism Database. Contribueix a Everyday Middle East and North Africa. La feina de M’hammed ha estat presentada en nombrosos països i publicada en diferents revistes arreu del món.

Andrés Mellado Peralta

Nunca hay que dejar de luchar

Andrés Mellado Peralta

Aquest treball és una contribució a l’exercici prospectiu de la memòria de Xile. La violència d’estat i la resposta d’un poble desarmat o equipat amb artilleria encantada, va ser l’espai on vaig trobar una retòrica important per registrar i resignificar. La fotografia es va convertir llavors en la trinxera des d’on vaig triar denunciar i combatre. Aquest documental és un registre de la memòria d’un govern que va declarar la guerra i va actuar en conseqüència. D’un poble en silenci que es despertà i que avui segueix en lluita.

Dissenyador gràfic, documentalista i professor de disseny. Nascut el 1989 a Santiago de Xile.

Ramzi Haidar

Civil War

Ramzi Haidar

Les guerres són segurament una de les pitjors plagues que acompanyen la humanitat des de sempre. A més de les morts i destrucció que generen, solen tenir conseqüències molt més duradores, com la misèria, la fam i les malalties; i més tard una cicatriu que perdura diverses generacions.

Orient Mitjà ha estat, per la seva importància estratègica, l’escenari de diferents guerres molt cruentes, entre territoris o per la intervenció de grans potències en aras de salvaguardar la pau mundial. Per això s’ha convertit en una de les regions més inestables del planeta.

Alguns testimonis com l’autor ho han viscut en directe i ens han ensenyat una de les pitjors cares de la humanitat.

Jorge Delgado-Ureña y Christelle Enquist

El reencuentro de las almas

Jorge Delgado-Ureña y Christelle Enquist

A l’exposició «El retrobament de les ànimes», Jorge Delgado-Ureña i Christelle Enquist posen èmfasi en el Nepal més desconegut, compartint la seva experiència d’assistir a la inauguració del monestir commemoratiu a Milarepa (figura important de la història del Budisme) a Manang, inaugurat el passat 4 de novembre 2019 pel venerable Choje Lama Phuntsok Rinpoche. Tot i ser un document de l’esdeveniment, el treball fotogràfic també representa la visió personal d’aquests dos fotògrafs de l’essència del budisme, que sovint va més enllà dels estereotips.

Jorge i Christelle són fotògrafs amb seu a Barcelona, Espanya. El 2016 van viatjar a Nepal per primera vegada i es van inspirar tant en el país, la cultura i la seva gent, que van fundar Raw Photo Tours. L’objectiu principal dels seus viatges era portar fotògrafs internacionals a Nepal i guiar-los tant en fotografia com en descobrir el país que els va robar el cor. Des de llavors, han organitzat viatges fotogràfics a Nepal dues vegades l’any i han ampliat aquest concepte a països com Marroc, Cuba, Índia i Indonèsia. Una selecció de les fotos estan en venda a: https://www.rawphototours.com/fine-art-prints/

Antonio Briceño

Dioses de América

Antonio Briceño

Durant els primers anys de la meva carrera com a fotògraf, em vaig centrar en la imatgeria religiosa d’algunes cultures tradicionals, sobretot des de la perspectiva de la psicologia arquetipal. En els últims vint-i-cinc anys he treballat amb més de trenta-cinc cultures originàries dels cinc continents (incloent-hi els Sàmi del nord d’Europa i els Maorí, de Nova Zelanda)

El 2000 vaig descobrir, de manera fortuïta, que la meva besàvia paterna havia estat indígena, pertanyent a un grup que va desaparèixer completament, bé per l’extermini directe, bé pel mestissatge. Va sorgir una urgència en mi d’indagar sobre les seves creences, la seva mitologia, la seva cosmogonia. Però no va quedar ni rastre. Per aquesta raó em vaig proposar un projecte de vida: investigar sobre les mitologies de grups originaris americans que han sobreviut fins a l’actualitat i proposar una iconografia pels seus déus abans que desapareguin del tot. Aquests grups es troben en zones remotes, generalment força aïllats i per al desenvolupament del projecte he comptat amb el suport dels xamans, mestres i savis de les comunitats on he estat.

Així, des de l’any 2001 fins al present, he inclòs onze cultures indígenes de sis països, i he realitzat més de vuitanta imatges basades en els mites, llegendes i creences d’aquests grups. Totes les imatges han estat posteriorment enviades a les comunitats on vaig treballar, per a les seves escoles o llocs comunals. I cada persona retratada ha rebut la imatge que amb ella vaig fer.

D’aquesta manera, des de l’any 2001 fins al present, he inclòs onze cultures indígenes de sis països i he realitzat més de vuitanta imatges basades en els mites, llegendes i creences d’aquests grups. Totes les imatges han estat posteriorment enviades a les comunitats on vaig treballar, per a les seves escoles o llocs comunals. I cada persona retratada ha rebut la imatge que amb ella vaig fer.

En un període de menys de vint anys, he vist comunitats desaparèixer sota les aigües d’una gran presa (A´ukre, comunitat Kayapó del Brasil), estar amençades per la mineria i el turisme (comunitats Quero del Perú), pel narcotràfic (Huichol, de Mèxic), o l’evangelització (Piaroa i Pemón, de Veneçuela). Els Déus d’Amèrica s’estan anant per sempre a una velocitat major del que jo creia inicialment, i amb ells, una part essencial de la humanitat -de tots nosaltres- s’enfonsarà irremeiablement en l’oblit o, pitjor encara, en la ignorància. La meva feina és a contrarellotge i el camí encara és llarg.

John Sanderson

John Sanderson – Railroad Landscapes

John Sanderson

L’espai canvia al voltant de les línies de ferrocarril que romanen, generacions després de la seva construcció.

Fluint cap a la distància o tallant a través d’una imatge, les vies ens deixen bocabadats; i, no obstant això, la seva línia confiada ens ancorar al nostre camí. Les estacions una vegada concorregudes es senten abandonades, objectes d’orgull estètic oblidat.

En altres llocs, les vies flueixen a través de passos muntanyosos inmutables. La sèrie de fotografies «Railroad Landscapes» examina l’entorn oblidat de les vies dels ferrocarrils dels Estats Units.

De l’urbà al rural, Sanderson es va proposar examinar les vies existents com una força narrativa dins del marc, mirant també als llocs que descriuen la nostra història col·lectiva.

Arrelat en la seva passió pel disseny arquitectònic i històric, aquest projecte ha estat en marxa durant dotze anys.

Les fotografies van ser preses amb una càmera tradicional amb pel·lícula de 8×10 polzades durant un llarg viatge pels Estats Units d’Amèrica.

John Sanderson (1983, Estats Units) es sent atret per paisatges topogràfics àmplies, característics dels Estats Units d’Amèrica. És allà on es sent més creatiu. Les seves fotografies reconcilien els motius nord-americans de la impermanència i l’expansió dins del paisatge contemporani.

Els seus projectes inclouen temes com el transport, l’oci, la residència, la indústria i la decadència. Haver crescut a Midtown Manhattan, NY, ha influït gran part del seu treball, que està arrelat en una passió pel disseny arquitectònic.

Fotografia amb diferents càmeres de pel·lícula de gran format per a cada projecte.

Les fotografies de Sanderson han estat publicades en moltes revistes i diaris com PDN Magazine, Slate Magazine, BBC News, The Wall Street Journal, Lenscratch i NBC News. Les seves obres formen part de diverses col·leccions privades i públiques.

john-sanderson.com
@johnsandersonphotographer

Desplaça cap amunt